2. Debat

En l'assignatura d'Interculturalitat i educació s'ha desenvolupat un debat al voltant del fragment de la pel·lícula "La classe" i les preguntes formulades des de la consultoria; les preguntes en concret eren:

• "Què té més rellevància pedagògica un text de Shakespeare o un d'una escriptora africana?"
• "Quins criteris s'han de tenir en compte a l'hora d'escollir continguts?"
• "És una mostra de debilitat del professor acceptar les indicacions de les alumnes i els alumnes?"
• "Queda afectat el principi d'autoritat?"

El debat ens ha servit d'alguna manera per lligar la teoria, és a dir, l'estudiat en els mòduls, en un cas pràctic. Segons el meu parer, encara que el fragment que vam visualitzar era molt curt, era prou significatiu i aportava força informació. Crec que a partir d'un tema concret com l'ús del llenguatge a l'escola, podíem treballar els conceptes estudiats als mòduls. Crec que està prou demostrat que cada cultura té una forma de llenguatge i de comunicació i que tot sovint aquest llenguatge no s'escapa de cert etnocentrisme, i l'escola també es nodreix del llenguatge de la cultura en la qual està immersa. Per posar un exemple senzill, quantes vegades no haurem sentit a l'escola "pintem la cara del nen de color carn", què vol dir el "color carn"?

Referent a les aportacions de les companyes i dels companys, crec que a l'hora de respondre les preguntes més a dalt anomenades, bàsicament la gran majoria estava d'acord en que la rellevància pedagògica era relativa, sobretot en funció dels continguts que es volguessin treballar, així com que també la gran majoria opinava que l'actitud del professor no era una mostra de debilitat ni en quedava afectat el principi d'autoritat.

Les aportacions que més em van sorprendre eren aquelles que feien algunes companyes referents al currículum en les que deien que amb el currículum no era possible englobar tot l'alumnat, i que per tant no totes les alumnes ni tots els alumnes s'hi poden sentir identificats, crec que aquestes afirmacions van totalment en contra de l'enfoc constructivista. No es tracta de saber coses de totes les cultures del món sinó de plantejar les activitats, la metodologia i els continguts de tal manera que to l'alumnat es pugui sentir identificat.

També m'agradaria comentar, que és cert que moltes vegades es parlava des de la utopia o d'una realitat que ens agradaria que fos i no com és en veritat, però crec que perquè es donin canvis reals cal començar a plantejar com haurien de ser les coses i que podem fer des de dins per anar en la direcció correcta.

Com a dificultats metodològiques vaig trobar que com ràpidament la majoria estàvem bastant d'acord en les preguntes plantejades es van escriure molts missatges repetitius, s'expressaven amb diferents paraules però venien a dir el mateix, vaig tenir la sensació que donaven voltes i més voltes sobre la mateixa idea. Tot i que els consultors ja ens van dir que ells no intervenien, crec que en moment que es va donar aquesta situació de repetició era necessària la seva intervenció per canviar el rumb del debat.

Crec que estan clars els conceptes d'assimilació, etnocentrisme i multiculturalitat, però penso que cal continuar aprofundint en el mateix concepte d'interculturalitat i les seves conseqüències en la pràctica educativa, que en el fons és la idea central de l'assignatura.